vint-i-nou

On hem arribat si la gent prefereix contractar aquell qui no fa la seva feina, abans que algú que treballa com un negre?

Per què assumim que el món és injust?? El món hauria de ser just per definició i les injustícies petites excepcions.

Del meu entorn només hi ha una persona que és una veritable filla de p… Només una… Per què m’afecta més el que faci i dexi de fer aquesta persona, que la resta de persones meravelloses, bones i afectuoses del meu cercle familiar i d’amistats?

1 comentari:

Sergi ha dit...

Si al que no fa la feina se li pot pagar menys, convé més que algú que cobra molt pel que fa. Així estem.

No sé si ho assumeixo, però el món és clarament injust. No hem de jugar amb les cartes que ens agradaria tenir, sinó amb les que ens donen, i tenim aquestes.

És un defecte greu que tenim. Les persones meravelloses que ens envolten són la normalitat, ens acostumem molt fàcilment a tenir-les. Les que ens porten mals de cap són discontinuïtats, ens afecten més perquè no entren dins els nostres patrons. Estem ben fets, però acabats fatal.