vint-i-vuit

Per què hi ha situacions en què sempre n'hi ha un que ha de renunciar? Per què no hi ha un munt intermedi amb què ens puguem conformar tots dos...?

...i quina mandra parlar avui de política! Potser dissabte, sense fer gaire cas del partit, entre cerveses, estaré més inspirada.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Avui per tu i demà per mi, no? Això de cada dia per tu no funciona, trobo.

Núr ha dit...

Sí, clar! Un dia l'un, un dia l'altre. Però és que hi ha coses tan oposades que a veure quin dels dos diu "aquesta vegada cedeixo jo".

;)