Entenc el fet que els pares són lliures d'educar els seus fills com vulguin, donant-los tota la llibertat que creguin oportuna i deixant-los fer tot allò que les criatures vulguin. Ho entenc i no em fico en la manera d'educar dels altres pares.
Ara bé! Si porten la criatura a casa meva i comença a desendreçar-ho tot, per molt que als pares els sembli fantàstic, potser que tinguin el detall i l'educació d'endreçar el que ha desendreçat la criatura i no esperar que ho faci jo! És més, si a casa seva la criatura colpeja el teclat de l'ordinador i arrenca els botons del comandament a distància, em sembla perfecte; però a casa meva, si us plau, agrairia que totes les coses quedin tal com les heu trobat quan heu arribat: senceres!
I encara que a hores d'ara em sembla que només ets tu, XeXu, que llegeix això, perquè jo també m'he anat allunyant força d'aquest món , ho faig públic per a qui ho vulgui saber (i perquè, si no, t'hauria acabat enviant un correu personal aquesta setmana): estic embarassada de 18 setmanes (uns quatre mesets). Encara no sabem si és nen o nena, així que de moment li diem "Espartacus" (coses nostres, ja se sap...). Està previst que arribi el 19 d'abril, tot i que jo li enviaré pensaments perquè s'esperi fins el 23 (oi que seria fantàstic?). I, bé, després de tres primers mesos horribles, amb angúnies al menjar i basques, ara sembla que tot torna a la normalitat i em trobo bé. Per fi començo a gaudir de debò de l'embaràs! ;)
3 comentaris:
Ooooooooh!!!! Felicitats!!!! Ostres, quina magnífica notícia! Ja amb el post anterior vaig començar a pensar quines serien les notícies que tindries. Com que feia molt que no deies res em temia el pitjor (ja saps que sóc pessimista de mena), però també vaig pensar en aquesta possibilitat, i estic molt content de que així sigui!!! Ostres, que bé. Ja sabia jo que no podies trigar, hehehe. Ja ens mantindràs informats, potser a partir d'ara, si tens temps i ganes, podries escriure a L'habitacioneta, és una molt bona cosa per anar compartint. I escriure aquí de la manera que diu el títol, pensaments breus, com era en el seu origen, com un twitter gegant!
Responent també al que deies, no penso que als nens se'ls pugui deixar fer tot. Si fa això fora de casa, senyal que a casa li permeten tot, i tampoc no és plan. És difícil no jutjar aquestes coses, però sense passar-se, als nens els cal una mica de disciplina. Hem de pensar que algun dia seran adults. No dic que se'ls porti lligats amb una corretja, però un mínim d'educació han de tenir.
Ei, moltes felicitats, de veritat! Ja aniràs explicant, però això d'Espartacus treu-t'ho del cap, eh! Aviat sabreu el sexe, oi? Espero que sigui nena perquè s'us oblidi aviat que li dèieu així! Ah, i és normal passar malament els tres primers mesos, ara venen èpoques més plàcides, però de panxa més grossa i més cansament! Ànims.
potser sí que et penses que només en XeXu et llegeix...
però em sembla que som més colla...
disfruta molt totes les sensacions, núr; quina envegeta que em fas...
petonets a la ponxolina.
Jo també!!! jo també t'he trobat!!!! Sóc la bruixoleta (ja t'ho he dit al bloc de les manualitats). I mira, aprofito tb la intimitat del teu bloc, i que hi he trobat vells coneguts, per dir-te que jo tb he tingut un nen fa molt poc, per això m'ha fet tanta alegria el teu embaràs!!!!!!! Jo ho vaig passar horrible els primers mesos, però els últims molt millor i ara disfruto moltíssim la maternintat, i ja veus, quan tothom deia que al tenir un fill sembla que ja no has de tenir temps per res, doncs mira, jo començo un altre bloc, precísament pq ara estic molta estona a casa, i aprofito quan el petit dorm.
A mi em van regalar diversos llibres relacionats amb el tema, i em va atabalar una mica, jústament pq al ppi em trobava molt malament i no tenia ganes de res, però si vols que te'n comenti algún, o si tens dubtes o vols compartir alguna cosa amb mi, ja saps on trobr-me. I si no ho vols fer el bloc ja et donaré el meu mail.
I res, que ja veus que m'ha fet moltíssima il.lusió!!!!
Una abraçada ben forta!!!
Publica un comentari a l'entrada