setze

Una mare i una filla assegudes al metro revisant els catàlegs d'una botiga de vestits de núvia, d'on tot just vénen i on la jove se n'ha estat emprovant alguns.

De camí a l'oficina, on vaig estar treballant fins ahir, hi ha un parell de botigues de vestits de núvia. N'hi ha de molt macos, però era incapaç de veure'm dins de cap d'aquells vestits... Fins i tot un que sí que em semblava preciós: només de pensar que perquè el vestit em quedés ve m'hauria d'acabar traient el borrissol que tinc als braços... Passo de casar-me, tu! ;)

Abans no hi hagi malentesos: avui començo a treballar des de casa, no és que m'hagin fotut al carrer, eh? És una feina amb unes condicions boníssimes, i una d'elles és que puc triar si treballo a casa, si treballo a l'oficina o si faig un fifty-fifty entre casa i oficina. Jo, la primera opció!